Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 683

 


Hola Pops!
Tot apunta al bell  mig de la diana. Avui festejarem la tardor evocant els temps de l'Acid Jazz. Aquella escena que ara ja sembla llunyana ens va oferir un bon repertori d'artistes i segells que reivindicaven el groove com a element distintiu de la seva afició cap al Jazz d'avantguarda, el Jazz-Rock i la seva traducció en uns formats adequats a la pista de ball. Una mescla de revivalisme, culte i transformisme marcadament militant. L'esclat de l'Acid Jazz, més enllà del segell discogràfic del mateix nom, coincidia amb una fase crepuscular de la lisèrgia sonora, la cultura de club, la revolució musical del Manchester Pop i les darreres embranzides d'un final de segle protagonitzat per una generació que descobrien la gran tradició del Funk, el Jazz, les llatinitats i la finor estilísitica combinanada amb les arts gràfiques i una certa retro-cultura del tot hedonista. En aquest context es van activar els Solsonics i el disc Jazz in the Present Tense es va convertir en el seu clàssic. Aquella escena, doncs, va aportar els seus referents i aquests han passat a ser també els clàssics del subgènere que avui ens ocupa. La banda nord-americana, però, va encaixar en un moviment molt arrelat a la Gran Bretanya. Convé incidir en les coordenades d'aquell fi de segle: Acid Jazz Records o Talking Loud van ser veritables institucions de l'Acid Jazz i editaven de tot i força. Figures com Eddie Piller o Gilles Anderson esdevienien punxadors, selectors, editors i productors tot terreny. Grups com Mother Earth, Courduroy, James Taylor Quartet, Groove Collective o Galliano eren els amos de la pista i replicaven les excel·lències del moviment virtuós del Red-Hot & Cool. Com també va succeir amb el cas dels Action Figure Party, la banda acidjazzera que ens acompanya totes les setmanes amb la seva sintonia de comiat dels nostres programes, des del primer dia d'emissió, en al·lusió directa a l'escena que ara rememorem. I fou justament així, en aquest context hiperbòlic, com i quan s'esplaiaren els protagonistes del programa d'avui, els Solsonics. Una agrupació que lluny de ser originaris de la vila de Solsona, solsonaven Groove pels quatre costats, des de Los Angeles, i a ple rendiment. La línia del Sounda' segueix una setmana més marcant els moments elevats de l'agenda sònica premianenca i internacional. Per sistema!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca...

SOUNDA' 827

  Hola Pops! Doble sessió del Sounda'. Obre el programa una raresa del període Prestige del baterista Idris Muhammad . Un artista de les baquetes que ha fet de tot en el món del Jazz i que va gaudir d'un paper singular en els temps del Jazz Rock d'orientació Funk. Idris va tocar amb grans del Jazz com Pharoah Sanders, Nat Adderley o Lou Donaldson. Fins i tot es va atrevir en el món del Rock en algunes sessions amb la mítica banda Little Feat. Avui farem un tastet. La segona part serà una ressenya sonora del projecte que vincula música de combat i presons. Una experiència de la qual el baterista premianenc Marc Ayza n'és un referent de primera. El Sounda' obre les portes a un dels grans esdeveniments de la cultura musical més compromesa que tindrà Premià de Mar com a base. Just aquesta mateixa setmana. Som-hi, Pops!