Hola Pops!
Sant Tornem-hi. Una setmana més. Disciplina sonora a dojo! La nau del Sounda' torna a emetre senyals des del planeta del Soul i presentem un especial del Soul Corner dedicat a un dels discos conceptuals més poderosos de la història de la música de la jove Amèrica negra. Entrem a sac dins de les profunditats romàntiques més extremes, als registres més polèmics de la vida i miracles d'en Marvin Gaye. Presentem un doble LP d'alt voltatge sentimental: "Here, My Dear". La collita més profitosa de l'any 1978. Un disc de la fase electromagnètica del Marvin Gaye més tempestiu i desfermat. La trajectòria vital del nostre artista va ser un camí d'ascensos i descensos des del cel a l'infern de les passions i sentiments. Del primer Marvin, alegre i ballador, facturador de singles Motown de gran èxit en pistes i escenaris, fins a la seva darrera etapa, farcit de problemes, desencontres i estats de glòria, passant per tots els seus compromisos amb les lluites per la igualtat de drets i contra el racisme, ens aturem en aquest àlbum justament encaixat en la filera de meravelles que encadena 'What's Goin' On', 'Let's Get it On' i 'I Wan't You'. Nosaltres gaudim de tota l'obra de Marvin Gaye i si avui toca aquest disc, un altre dia pot ser aquell altre i així fins que calgui i sense solució de continuitat. Una carrera sense alts i baixos, un torpediner de Soul sofisticat irrepetible. Avui ens guarnim d'etiqueta i imaginem una pista enfocada amb llums intermitents. Una sessió entre lacrimògina i somrient. La cosa d'aquest Sounda' va de tocar fibres i bellugar esperits: Benvinguts als canals amagats del manantial multiusos de la Motown.
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris