Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 690


Hola Pops!
Avui apliquem les coordenades de navegació i ens presentem en el bell mig de la zona caribenya de l'Illa del Tresor. La nostra secció visita els indrets torrats i remullats de l'arxipèlag de Trinidad i Tobago. Temptem les essències del Calipso, uns dels sons determinants de la cultura sonora i popular de les illes atresorades del Carib. Aquesta música va tenir un gran esclat al llarg dels anys cinquanta, essent hegemònica en les colònies francobritàniques d'aquells temps. El Calipso navegava d'una banda a l'altra de les illes i jugava el seu rol vertebrador de la música d'arrel de la mateixa manera que, anys després, passaria amb els ritmes skatalítics i del reggae de factura jamaicana. Us presentem un programa dedicat a la figura del calipsònic artista Lord Kitchener. Es tracta d'un cas com un cabàs del que va representar l'escena del Calipso més representatiu i compartirà programa amb altres referents del seu estil. Ens hi posem en ocasió de la publicació del llibre Kitch dedicat a la figura del nostre Lord, obra de l'assagista britànic i trinidad-tobaguenc Anthony Joseph. Un llibre que il·lumina la trajectòria del protagonista del programa amb una descripció dels seus entorns socials i culturals, dels moviments migratoris i de les relacions entre les Antilles colonials i la metropoli britànica. Un camí paral·lel al de la relació del Reggae i de la Bass Culture jamaicana amb el seu entorn geogràfic i amb l'esclat dels seus sons arreu del món. El submón de la música popular antillana emergeix amb senyals com les desfermades per estils de diversa modalitat: Mento, Ska, Rocksteady, Reggae...i, com no pot ser d'altra manera: El Calipso! Sonoritat alegre, a voltes combativa, en altres moments tergiversada per les ulleres del turisme, però sempre immortal. La figura de Lord Kitchener, Kitch per als amics, acompanya el nom sagrat de Harry Belafonte en el zenit del Calipso. Mireu com són les coses que, probablement, gràcies al primer film de James Bond, Doctor No, el Calipso va prendre velocitat de creuer esdevenint un Crossover sonor d'alt voltatge. Justament amb aquella peli, ubicada a Jamaica, es constataria la relació entre el Calipso, Trinidad i Tobago i la pròpia Illa del Tresor. Invariablement, el Calipso navegava entre illes, taurons i tota mena de contrabandistes i pirates. També, doncs, serà el nostre homenatge soundsistèmic per al malaurat Sean Connery. Calipso (en grec antic “la que dissimula”) és, segons algunes fonts, una oceànide, però segons Homer, una nimfa, filla d'Atles i Plèione que vivia a la part occidental de la Mediterrània. El calipso d'avui el recuperem des de la Meditarrània, arran de les roques d'en Ponç i el rescatem d'un llarg viatge per paratges antillans sorgits d'un aplec infinit d'illes del tresor. Salut a tothom des de l'estudi 1 de la ràdio premianenca.

Comentaris

Rome ha dit…
Guillermo escucha programas como este le digo que lo escuche tambien si va por red

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca...

SOUNDA' 827

  Hola Pops! Doble sessió del Sounda'. Obre el programa una raresa del període Prestige del baterista Idris Muhammad . Un artista de les baquetes que ha fet de tot en el món del Jazz i que va gaudir d'un paper singular en els temps del Jazz Rock d'orientació Funk. Idris va tocar amb grans del Jazz com Pharoah Sanders, Nat Adderley o Lou Donaldson. Fins i tot es va atrevir en el món del Rock en algunes sessions amb la mítica banda Little Feat. Avui farem un tastet. La segona part serà una ressenya sonora del projecte que vincula música de combat i presons. Una experiència de la qual el baterista premianenc Marc Ayza n'és un referent de primera. El Sounda' obre les portes a un dels grans esdeveniments de la cultura musical més compromesa que tindrà Premià de Mar com a base. Just aquesta mateixa setmana. Som-hi, Pops!