Hola Pops!
Avui apliquem les coordenades de navegació i ens presentem en el bell mig de la zona caribenya de l'Illa del Tresor. La nostra secció visita els indrets torrats i remullats de l'arxipèlag de Trinidad i Tobago. Temptem les essències del Calipso, uns dels sons determinants de la cultura sonora i popular de les illes atresorades del Carib. Aquesta música va tenir un gran esclat al llarg dels anys cinquanta, essent hegemònica en les colònies francobritàniques d'aquells temps. El Calipso navegava d'una banda a l'altra de les illes i jugava el seu rol vertebrador de la música d'arrel de la mateixa manera que, anys després, passaria amb els ritmes skatalítics i del reggae de factura jamaicana. Us presentem un programa dedicat a la figura del calipsònic artista Lord Kitchener. Es tracta d'un cas com un cabàs del que va representar l'escena del Calipso més representatiu i compartirà programa amb altres referents del seu estil. Ens hi posem en ocasió de la publicació del llibre Kitch dedicat a la figura del nostre Lord, obra de l'assagista britànic i trinidad-tobaguenc Anthony Joseph. Un llibre que il·lumina la trajectòria del protagonista del programa amb una descripció dels seus entorns socials i culturals, dels moviments migratoris i de les relacions entre les Antilles colonials i la metropoli britànica. Un camí paral·lel al de la relació del Reggae i de la Bass Culture jamaicana amb el seu entorn geogràfic i amb l'esclat dels seus sons arreu del món. El submón de la música popular antillana emergeix amb senyals com les desfermades per estils de diversa modalitat: Mento, Ska, Rocksteady, Reggae...i, com no pot ser d'altra manera: El Calipso! Sonoritat alegre, a voltes combativa, en altres moments tergiversada per les ulleres del turisme, però sempre immortal. La figura de Lord Kitchener, Kitch per als amics, acompanya el nom sagrat de Harry Belafonte en el zenit del Calipso. Mireu com són les coses que, probablement, gràcies al primer film de James Bond, Doctor No, el Calipso va prendre velocitat de creuer esdevenint un Crossover sonor d'alt voltatge. Justament amb aquella peli, ubicada a Jamaica, es constataria la relació entre el Calipso, Trinidad i Tobago i la pròpia Illa del Tresor. Invariablement, el Calipso navegava entre illes, taurons i tota mena de contrabandistes i pirates. També, doncs, serà el nostre homenatge soundsistèmic per al malaurat Sean Connery. Calipso (en grec antic “la que dissimula”) és, segons algunes fonts, una oceànide, però segons Homer, una nimfa, filla d'Atles i Plèione que vivia a la part occidental de la Mediterrània. El calipso d'avui el recuperem des de la Meditarrània, arran de les roques d'en Ponç i el rescatem d'un llarg viatge per paratges antillans sorgits d'un aplec infinit d'illes del tresor. Salut a tothom des de l'estudi 1 de la ràdio premianenca.
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris