Salta al contingut principal

SOUND SYSTEM 707

 


Hola Pops!

Avui el Sounda' enfila les ones amb un programa monogràfic dedicat a la publicació del darrer llibre d'en Rafael Vallbona. Swing és el títol d'aquesta obra i el Swing és un dels trets distintius del Jazz en vàries de les seves diverses modalitats i estils. El Swing esdevé el batec que alimenta una de les manifestacions més universals de la música clàssica i popular d'arrel afroamericana, una música sempre en estat de mutació i recreació. Llegint el llibre que ens ocupa, estirarem un fil conductor que enllaça dos continents i un periple personal en la figura del seu protagonista, Enric Torres, que exemplificarà el sentit transfronterer de la música de Jazz i dels seus entorns culturals, socials i polítics. La recepció d'aquesta música al nostre país té molt a veure amb les aventures singulars de personatges i formacions com les que apareixen en el llibre.

Des del nostre programa, us presentem una edició integrada en la  secció Jazz entre Amics. Amb aquest format, voldrem capturar l'esperit de la novel·la i del seu temps, afegint reinterpretacions del seu material sonor al llarg dels anys posteriors a l'esclat del Swing. Amb l'autor comentarem aspectes relacionats amb la seva obra i convertint aquest programa radiofònic en una manera original d'abordar una presentació més que literària. I és que Swing és un llibre d'aquells que, a més de ser llegits, ens animen a ser escoltats punxant la seva banda sonora il·limitada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...

SOUND SYSTEM Extra!

Hola Pulpos ! Un proyecto boyante como Sound System no podría entenderse en su totalidad sin traer a colación una parte del patrimonio de la cultura musical más cercana. El programa de hoy viene a cubrir esta ausencia. Hoy pinchamos música cercana, intimista y gozosa. Para deleite de un público acostumbrado a una amplia gama de estilos. Nos apetece mostrar una selección que intenta resumir el espíritu de una época. Hablamos de la gran época de la música popular española. Las décadas de los 60, 70, 80 y 9o nos ofrecieron distintos capítulos de una historia cultural a menudo dominada por lo anglosajón. Hoy, sin acritud, desmenuzamos el catálogo de tres mascarones de proa: Julio Iglesias -genuino crooner de masas y ídolo intergeneracional-, José Luís Perales -digno representante del intimismo y la sencillez- y, por dejar clara la pertenencia a un amplio mundo hispanoamericano, Luís Aguilé -trobador inclasificable, cantante del exilio y la melancolía-. Esto es lo que el tiempo del progr...