Hola Pops!
Avui confrontem en fraternal combat a dos saxofonistes que comparteixen la filosofia del retrobament entre les músiques llatines i afroamericanes, entre el Latin i el Jazz, convertint aquesta cruïlla en un espai de renovació permanent dels llenguatges d'ambdues cultures musicals. Paquito D'Rivera i David Murray funcionen com a referents de primera línia del maridatge que avui us proposem.
El cas D'Rivera entronca amb la cultura orquestral cubana i irrompirà en el món del Jazz després de la seva aventura amb la mítica formació d'Irakere al costat Sandoval i Valdés, via quintet de McCoy Tyner i així fins als nostres dies.
L'altre saxofonista de la nit és David Murray. Un artista procedent de les avantguardes dels 70s i 80s, que va integrar el colossal World Saxophone Quartet i la Jack deJohnette Special Edition, abans de disparar en totes direccions amb la seva incursió al Latin Jazz que avui tastarem.
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris