Hola Pops!
Avui us oferim un programa especial emmarcat en la secció Vol 577 a Rio. Glossarem la figura del percussionista brasiler Airto Moreira i entrarem a una part de la seva obra seguint el fil conductor d'un dels seus àlbums de collita personal. Entrem en canal en el disc I'm Fine, How Are You?, un exemplar editat l'any 1977 que mostra una petita part de la seva prolífica obra de picapedrer d'estudis, conjunts, escenaris i col·laboracions.
Per adobar-ho marcarem contrapunts de la seva obra com a personal de reforç en obres de Wayne Shorter, Miles Davis i com a membre de les primeres formacions de les mítiques bandes Weather Report i Return To Forever.
Preparats, llestos i som-hi cap a Rio amb el vol 577 de la Sounda' Aerolines!
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris