Hola Pops!
El dimarts passat, tot just preparant el programa habitual del Sounda', ens arribava la trista notícia de la mort d'en Jordi Sabatés. L'artista polifacètic, pianista, compositor, recreador d'atmosferes sonores del cinema més antic i de les modalitats de la música popular i de les avantguardes universals, va deixar una obra molt variada i de complicada recopilació.
D'aquell primer Sabatés Pop i juvenil fins al més recent del tot vinculat a les intereseccions entre el sagrat i el profà, trobarem una cursa que enllaça Om, Jarka, Pau Riba, Chick Corea, Tete Montoliu, els concerts solitaris, les col·laboracions, els conjunts, els grans recintes, els petits locals, les ciutats, els barris i les viles. Viles com la nostra, Premià de Mar, quan justament recordem la seva actuació al Patronat Social cap a meitats dels anys setanta del segle passat, teclejant un Fender-Rhodes, en uns temps de col·laboracions directes entre el mític Zeleste barceloní i el jovent organitzat del món cultural underground premianenc.
Per tot això, com per la seva relació cordial amb un projecte textual i visual que està enllestint la gent d'Stereo2, ens proposem fer aquest recorregut simplificat i incomplet per la seva truncada carrera. És el nostre tribut del tot merescut a l'artista Jordi Sabatés.
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris