Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 740

 


Hola Pops!

Monogràfic a la vista. Avui ens endinsem en les entranyes de la carrera d'un picapedrer dels estudis, els concerts i les mil i una sessions més variades de música dispersa i distingida. Abordem la cursa artística de Victor Feldman en un exercici d'estirar el fil i anar trobant etapes i moments memorables. D'aquell infant prodigiós nascut a la rodalia del nord de Londres en va sortir un rodamón total. Es va forjar en l'escena del Jazz Modern britànic, va fer les maletes cap a les amèriques i tot d'una ja el teniem instal·lat a la costa californiana participant com el que més del moviment del West Coast Jazz. Bregat en aquella explosió creativa, va ser reclamat per Miles Davis fent de substitut de tot un Bill Evans i adobant el camí de Herbie Hancock.

La resta és tot un univers de col·laboracions, enregistraments i històries accelerades. Va tocar amb desenes de figures del Pop, del Jazz, del Rock, del Funk i del món cinematogràfic. Dir que ell, pianista-vibrafonista-bateria-percusionista, va ser clau en obres del propi Davis, d'Steely Dan i de Marvin Gaye, és quedar-se curt. Per això avui entrarem per alguns dels angles de la seva descomunal carrera. Som-hi Pops!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'