Hola Pops!
Retornem al tribut del Sounda' cap a la figura de Wayne Shorter. Avui llancem una segona part d'aquest díptic d'homenatge a aquest immens saxofonista que ens va deixar fa poques setmanes. A la primera tramesa vam tractar els inicis de Shorter com a membre dels Messengers d'Art Blakey, del quintet de Miles Davis i també la seva participació liderant projectes en el llegendari segell Blue Note.
Ara, arribada aquesta segona part, ens centrarem en la seva trajectòria com a co-lider de la exuberant Weather Report, formació que fou la clau de volta del Jazz Rock del segle XX i també visitarem capítols de la seva relació amb el món de la música brasilera i d'alguns dels seus treballs del pèríode més elèctric de la seva carrera. Ho empaquetarem tot en un Into the Groove que ocuparà la totalitat del programa. Som-hi Pops!
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris