Hola Pops!
Avui us oferim un especial de l'Illa del Tresor, la secció jamaicana del Sounda', dedicat al virtuós pianista Monty Alexander. El protagonista de la sessió va saltar des de la seva ciutat natal de Kingston cap a la banda alta del món del Jazz com un crossover tot terreny. Sense perdre les seves arrels antillanes, Alexander incorpora accents i tradicions jamaicanes al conjunt de la seva prolífica obra desplegant formes jazzístiques que van del Cool Jazz al Be-Bop passant per l'art del trio més tradicional, les mescles electròniques, el Reggae, el Calypso i el Dub, conformant una varietat estilística que l'acompanyarà fins als nostres dies.
Enguany l'hem tingut a tocar de casa en ocasió de la clausura del festival de Jazz de Terrassa. Avui el Sounda' temptarà l'oceà i n'obtindrà una resumida visió de la seva llarga història.
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris