Hola Pops!
Ja tornem a ser aquí. El Sounda' ofereix un espai de doble secció articulada entorn de dues propostes ben diferents i del tot compatibles. Les sonoritats llatines entraran de valent pels altaveus dins de la secció del Vaya! que en aquesta ocasió la dediquem al prolífic artista portoriqueny Tito Rodríguez. Serà un compendi orquestral farcit de mambo i Cha Cha Chá amb flaires dels salons de ball dels anys 60 i atmosfera de pista i mitja llum.
A la segona part del programa empaquetarem el Submarí Seaview amb la música del singular conjunt de Johnny Kidd & The Pirates. Presentem algunes de les cançons més representatives de qui fou un dels referents històrics del Rock'n'Roll britànic. El seu repertori inclou clàssics molt versionats i va disposar del respecte de les subcultures emergents i a primera vista més antagòniques de la transició dels anys 50 i 60 a la Gran Bretanya. Preparem-nos per rebre el seu desembarcament.
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris