Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 789

 


Hola Pops!

Heus aquí una nova edició del Sounda' emmarcada en la temporada del nostre vintè aniversari en antena. Molts anys de dedicació voluntària, per amor a l'art, a la restitució cultural de les arts sonores més estimades. Som-hi, doncs, amb la doble oferta del dia. A la cistella A ho trobareu un especial del Sounda' Juke-Box dedicat a l'emperador de les tecles i els pedals: Jimmy Smith. El nostre jazzman va situar l'orgue Hammond B3 dalt del podi del Groove i fou ell, Jimmy Smith, qui va liderar tota una escola transitant pels terrenys del Jazz, el Soul, el Funk i algunes incursions en el Pop. Ben assegut, ben vestit, les sabates damunt dels pedals i les mans repartint solfa al llarg de les negres i les blanques. El millor especialista!

A la cistella B tindrem un espai dedicat a la banda REM. Serà un Radio Wonderful que recordarà els quaranta anys transcorreguts des del seu primer LP, els quaranta dos anys del primer senzill i els dotze de la separació del grup. En plena irrupció del denominat NRA -Nou Rock Americà- els REM van ser referent d'una escena que recollia l'herència del garatge, del Sixities Punk, del Rock alternatiu i del Folk Rock de la gran era. El tandem Buck/Stipe va mesclar la sonoritat Jangle Pop mode The Byrds amb el millor llegat de la música popular nord-americana. Ara etzibem un repasset d'urgència a un dels basics de la Discothèque.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'