Salta al contingut principal

SOUND SYSTEM 214


Hola Pops! Funcionem per agencements. Ens expliquem. Estirem un fil i tenim una xarxa. Dibuixem un cim i obtenim un mapa. Anem a l'arrel i ens surt un rizoma. Escoltem versions i trobem els origens. Alterem la versió i aquesta ja és origen. Perdem la noció del temps i despleguem el mapa. El nostre mapa és sonor. Niño Josele, John McLaughlin i Bill Evans són tres punts del mapa, no tenen edat, viuen dispersos, els acollim i en fem programa, instantània i rotunda captació intempestiva. Saludem tecles i cordes i les rebem el mateix dia. Els tres tenen la mateixa edat. L'edat dels mapes, dels nexes, dels agencements. L'edat del peix pop és la que no té data ni origen, doncs tots som pops i ballem arquitectura.

Comentaris

Anònim ha dit…
què preteneu amb tot això?
el que no entenc és que pretens amb la teva pregunta? doncs, nosaltres -basicament- pretenem posar, escoltar i mostrar música. No crec que sigui una pretensió massa polèmica..
Anònim ha dit…
VEIG QUE aneu fent com de costum com si la ràdio no s'hagués de renovar un xic
què et sembla indep? t'he pillat en set minuts de diferència de la teva venerable i estrident proposta-comentari!
Anònim ha dit…
uix-la uix-la! quina porrr! només us dic que renoveu un xic i ja cau l'abalanxa. Ni consells ni bon parlar i a la vostra guitarra que ja pots anar dient
què tindrà Bill Evans que pot generar aquestes coses?

què tindran els pops que hauran de viure en un mar hostil i brut?
Anònim ha dit…
He dit que què preteneu amb tot això!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...