Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 215

Hola Pops!
La virtut del disc és la seva eternitat. Desapareguts genis i figures, sovint practiquem la vella tradició de la remembrança. Si llistem els excel·lentíssims cadavers de la temporada estival, trobarem noms que marquen les línies del nostre programa: de Jerry "Atlantic" Wexler a Peer Wyboris -bateria incandescent de bars i caves-. Enmig, recordem a Hiram Bullock, session man de campionat, i els que avui passem per la graella del record: Norman Whitfield, productor i alma mater dels Temptations i, un de la casa, Isaac Hayes, home encadenat, facturador de bandes sonores, Moises Negre, de veu inimitable i simfonitzador del soul de Memphis. Bon paquet de soul. Un programa amb crespó negre, música negra i tota la dimensió cromàtica de les músiques universals.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Anònim ha dit…
samba samba que no quedi ep que en sou de uais ummmmm
4:44 p. m.
penyabogarde ha dit…
SAMBA? Ostres, sense Ronaldinho tocarà ballar al ritme de Silvinho! indep-alsblogs: visita el nostre blog i clica la nostra icona triomfal!
6:22 p. m.
Anònim ha dit…
ISAAC HAYES ERA SAMBERO? ELS TEMPTATIONS EREN SAMBEROS?
ESTIC DESPISTAT AMB AQUESTA IDEA DEL INDIDELSBLOGS
12:16 p. m.
Àngel 'Soulbizarre' ha dit…
no descartem que Hayes hagués tocat alguna samba, ho desconec...
11:39 p. m.
Anònim ha dit…
us acompanyo en el sentiment en aquests homenatges , alabem el genial Black Moses i al no menys inspirat o més, Norman "Papa was a rolling stone" Whitfield...
descansin en pau i salut per els vius...
2:28 a. m.
Anònim ha dit…
Dimarts 30 de setemebre 21 h, punxant el sistema sonor de Ràdio Premià de Mar podràs escoltar el tribut a dos mestres de la música negra.

T'hi esperem!!
9:58 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'
64 comentaris
Més informació

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca
6 comentaris
Més informació

SOUNDA' 827

  Hola Pops! Doble sessió del Sounda'. Obre el programa una raresa del període Prestige del baterista Idris Muhammad . Un artista de les baquetes que ha fet de tot en el món del Jazz i que va gaudir d'un paper singular en els temps del Jazz Rock d'orientació Funk. Idris va tocar amb grans del Jazz com Pharoah Sanders, Nat Adderley o Lou Donaldson. Fins i tot es va atrevir en el món del Rock en algunes sessions amb la mítica banda Little Feat. Avui farem un tastet. La segona part serà una ressenya sonora del projecte que vincula música de combat i presons. Una experiència de la qual el baterista premianenc Marc Ayza n'és un referent de primera. El Sounda' obre les portes a un dels grans esdeveniments de la cultura musical més compromesa que tindrà Premià de Mar com a base. Just aquesta mateixa setmana. Som-hi, Pops!
2 comentaris
Més informació