Salta al contingut principal

SOUND SYSTEM 215

Hola Pops!
La virtut del disc és la seva eternitat. Desapareguts genis i figures, sovint practiquem la vella tradició de la remembrança. Si llistem els excel·lentíssims cadavers de la temporada estival, trobarem noms que marquen les línies del nostre programa: de Jerry "Atlantic" Wexler a Peer Wyboris -bateria incandescent de bars i caves-. Enmig, recordem a Hiram Bullock, session man de campionat, i els que avui passem per la graella del record: Norman Whitfield, productor i alma mater dels Temptations i, un de la casa, Isaac Hayes, home encadenat, facturador de bandes sonores, Moises Negre, de veu inimitable i simfonitzador del soul de Memphis. Bon paquet de soul. Un programa amb crespó negre, música negra i tota la dimensió cromàtica de les músiques universals.

Comentaris

Anònim ha dit…
samba samba que no quedi ep que en sou de uais ummmmm
penyabogarde ha dit…
SAMBA? Ostres, sense Ronaldinho tocarà ballar al ritme de Silvinho! indep-alsblogs: visita el nostre blog i clica la nostra icona triomfal!
Anònim ha dit…
ISAAC HAYES ERA SAMBERO? ELS TEMPTATIONS EREN SAMBEROS?
ESTIC DESPISTAT AMB AQUESTA IDEA DEL INDIDELSBLOGS
no descartem que Hayes hagués tocat alguna samba, ho desconec...
Anònim ha dit…
us acompanyo en el sentiment en aquests homenatges , alabem el genial Black Moses i al no menys inspirat o més, Norman "Papa was a rolling stone" Whitfield...
descansin en pau i salut per els vius...
Anònim ha dit…
Dimarts 30 de setemebre 21 h, punxant el sistema sonor de Ràdio Premià de Mar podràs escoltar el tribut a dos mestres de la música negra.

T'hi esperem!!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...