Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 246

Hola Pops!

Efectivament Catalunya era pop quan el món era pop. Les coses d'ara no són pops. El pop, a banda d'un peix amb tentacles, és matèria reservada dels arxius incunables. Temps era temps que sota la grisor del franquisme, el nostre país tenia algunes portes obertes a l'aire fresc de les contrades remotes del pop. Destralers i matussers, els passavolants i picapedrers de l'orfebreria pop aborígen van proveïr els soterranis de tota mena de jòies d'ultratomba. Soul amb botifarra, rock amb cansalada, blues amb aromes de Montserrat, jazz amb moscatell i psicodèl·lia amb Estomacal Bonet.
Aquest pop és el pop que ens emociona i ens perfora l'espinada. Un pop de recepta cassolana sistema Biosca. El pop per sistema. Sistema Biosca.
Visca Popalunya!

Comentaris

Anònim ha dit…
això és lletgisme eh????????

estanislau verdet llef! fans de la riba morada del centre de l'eixample
no és llegisme!
això és amor a l'art!
això és una meravella i no es vol enfilar en cap moda com la dels lletgistes, ni molt menys...
som amables, educats, catalans i pops!
estimem en Calduch, estimem la Motta i cantem en Barbat!
indep@alsblogs ha dit…
broma fàcil
en tot cas una broma genial!
Marta ha dit…
viscaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
un programa molt guapuu!

amunt amunt!

sou bons i divertits.
penyabogarde ha dit…
VISCA EL BARÇA
EN BOGARDE
ELS BITELS
LA MORENETA
I LA MONICA VITTI

VISITEU EL BLOG BOGARDE I RUBRIQUEU EL VOSTRE TESTIMONI.
Anònim ha dit…
Socis!
Aquí el Belda. Així anem teixint, fil i trama...viam si ens trobem per l'aplec d'Osona i sinó, deú (que si existeix ha de ser català) proveirà.
Gràcies i felicitats!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'