Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 670


Hola Pops!
Seguim desconfinant sons i discos, els traslladem a l'antena i els empaquetem en sessions temàtiques especialment pensades per aquests dies de rara existència col·lectiva. El Sounda', doncs, segueix fidel als vostres dimarts i a les xarxes que el difonen. Avui us oferim un programa dedicat a dos músics africans de referència: Manu Dibango i Tony Allen. Ambdós ens han deixat coincidint amb els dies pandèmics i, particularment en el cas de Dibango, que ha estat víctima de la COVID-19. El camerunenc  Manu Dibango fou un compositor, cantant i saxofonista de gran volada i popularitat, especialment quan rememorem el seu famós Soul Makossa. Un músic molt popular al seu continent i a la seva segona base europea. Així farem una repassada a algunes de les seves composicions. Tony Allen, baterista nigerià, va ser l'ànima percutiva de l'Afrobeat, aquell gènere que combinaria Jazz, Soul i arrels nigerianes en un pack explosiu. Es tracta d'un artista que és la peça fonamental de l'engranatge del que va ser lider i mític Fela Kuti: Música creativa, compromís revolucionari, panafricanisme, anticolonialisme i tots els elements d'una escena de dimensions descomunals, elaborada en territoris hostils i degradats. Les associacions d'idees i personatges generen tristes casualitats i és així com encaixarem en el programa la figura d'un altre baterista desaparegut fa pocs mesos com fou Ginger Baker. I és que l'ex-bateria de Cream va compartir timbals, bombos i plats amb el mateix Tony Allen en el marc de l'orquestra de Fela Kuti. El programa d'avui reuneix tres figures mítiques de la música africana de la nostra era, prèvia a la publicitària fòrmula de la "World Music", i totalment inserits en els corrents transfronterers de la música popular i clàssica africana mundialitzada. Us presentem el Sounda':
Manu Dibango i Tony Allen. L'eterna cruïlla. In Memoriam.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca...

SOUNDA' 827

  Hola Pops! Doble sessió del Sounda'. Obre el programa una raresa del període Prestige del baterista Idris Muhammad . Un artista de les baquetes que ha fet de tot en el món del Jazz i que va gaudir d'un paper singular en els temps del Jazz Rock d'orientació Funk. Idris va tocar amb grans del Jazz com Pharoah Sanders, Nat Adderley o Lou Donaldson. Fins i tot es va atrevir en el món del Rock en algunes sessions amb la mítica banda Little Feat. Avui farem un tastet. La segona part serà una ressenya sonora del projecte que vincula música de combat i presons. Una experiència de la qual el baterista premianenc Marc Ayza n'és un referent de primera. El Sounda' obre les portes a un dels grans esdeveniments de la cultura musical més compromesa que tindrà Premià de Mar com a base. Just aquesta mateixa setmana. Som-hi, Pops!