Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 671





Hola Pops!
No hi ha pandèmia que aturi el Sounda'. Més aviat serà tot el contrari. Què millor que estar confinat amb les armes musicals ben activades? I de fer-ho des de les nostres llars i xarxes? Va d'això. Va del caràcter vitamínic de la música i de la sonoritat aplicada per sistema. El Sounda' us ofereix una nova edició de la nostra subsèrie de programes confinats, però degudament disseminats i pensats especialment per a ser gaudits per als nostres seguidors fidels, ocasionals o nouvinguts. Escampem i propaguem el Sounda'. La sessió d'aquest dimarts ens traslladarà a les profunditats de la música llatina. En concret, avui visitem Colòmbia i ho fem de la mà del senyor Fruko i dels seus Tesos. Fruko y sus Tesos va irrompre amb força en l'escena llatinoamericana dels anys 70 del segle passat i va empalmar un seguit d'exits més enllà de la seva base colombiana. La formació va arribar als Estats Units i va arrelar en la comunitat llatina internacional. Los Tesos eren realment "Los Tiesos" i aixi foren transmutats gramaticalment. El lider Fruko, de nom real Julio Ernesto Estrada Rincón, és una clara al·lusió al suc de tomaquet i a altres sucs de renombrada trajectòria. Més enllà dels jocs de paraules, el projecte musical que ens ocupa era un conjunt instrumental i vocal, trufat per les veus de Edulfamid "Piper" Pimienta Díaz, Joe Arroyo i Wilson Manyoma. La seva diversitat estilística els va aproximar al món de Pérez Prado i al de la música afrocubana. Avui aixequem el teló del nostre cabaret amb la selecta presència del senyor Fruko i llurs Tesos. Heus aquí l'antídot dels laboratoris farmaceutics Stereo 2. Aixó és el "Vaya!". Això és Soooound Systeeeeeem!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'