Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 674


Hola Pops!
Seguim en fora de joc però intentem jugar damunt la gespa. Un programa més del Sounda' en situació excepcional. Avui convoquem la fantasmagoria teutona dels Amon Düül. La banda bavaresa us oferirá un set especial dedicat al seu disc més representatiu. Rescatem Yeti, un LP de cartró i pedra que presenta el bo i millor d'aquesta agrupació d'artistes i activistes de l'Alemanya underground dels anys setanta. Es tracta d'un treball conceptual ideal per capvespres agitats i per horitzons farcits de llamps i trons. Escenografia decadentista per a seguidors de la lisèrgia sonora. Això és el que us espera amb aquest Yeti de la Selva Negra que ens evocarà l'home de les neus del Nepal i al Migú tibetà. Definits els elements estètics del projecte, amb Yeti assistim a una experiència proto-Hard Rock de dimensions descomunals. Amon Düül la van fer grossa i molt forta a base de remenar l'olla amb ingredients tenebrosos, referències mítiques, ecologisme de la primera volada i ambient condensat de substàncies hiperdèliques. Els protagonistes d'aquest programa van definir uns paràmetres inusuals i, fent balanç d'una trajectòria ambivalent, ja ha arribat l'hora de reivindicar el primer tram de la seva discografia. Yeti és un disc insòlit habitat per guillotines al·lucinatòries, arcàngels voladors, cervells oberts en canal i tot un glosari de títols fets a la justa mesura del que va ser un relat d'art Rock inimitable. Gent del Sounda': Ho tenim clar i meridià, això és Amon Düül i aquesta és una de les apostes més arriscades de la factoria Sounda': Benvinguts al Nepal, camí del Tibet, des de la Selva Negra més angosta i humida. Territori Yetiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'