Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 675


Hola Pops!
Oferim un programa brillant, lluminós, ardent i agradable. Avui us presentem un Sistema Biosca dedicat al món de Bob James. Mireu l'estampa: Sortides de sol inoblidables, platges desertes, catàleg de nuvols variables, silenci matiner, ganes de menjar-se l'horitzó, capacitat d'enregistrar la llunyania, alteració de l'ordre i el concert. Escenaris ideals per a tastar la música d'aquest virtuós compositor, arranjador, teclista i animador de bandes i conjunts. Bob James va fer de tot i encara segueix produïnt meravelles. En el període comprès entre finals dels anys setanta i tota la dècada dels vuitanta, el nostre artista va elevar el llistó de la seva carrera, va incidir en el cinema, en el fons escènic de les dues costes americanes i es va situar al costat de Quincy Jones en aquell olimp dels directors d'orquestra tot terreny. La seva collita inclou el Jazz més refinat, el Soul instrumental, les essències del Jazz-Rock i les més diverses cares de la música impressionista del seu moment. Un gran interpret amb el piano Fender-Rhodes, un director d'orquestra capaç de combinar tots els papers de l'auca i els millor músics de sessió d'aquella gran època. Citarem alguns noms del palau musical d'en Bob James, instrumentistes que et deixen fora de combat només escoltar els seus noms: els germans Brecker, David Sanborn, Hubert Laws, Gary King, Steve Gadd, Earl Klugh, Ralph McDonald, Eric Gale.
Avui farem un tast de l'univers Bob James i inventarem rutes, conduint de matinada, a l'albada de tots els dies i recuperant una figura determinant del Jazz i dels seus maridatges. Amb tots vostès, Bob, Bob James.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'