Hola Pops!
Seguim congelats i derivant el Sounda' a l'equip auxiliar del programa que ens assegura una prestació de primera per tal d'arribar a les vostres llars, campaments i residències. El programa d'avui vol ser descriure una panoràmica de la versió britànica del Soul universal que va imperar en el període de la dècada dels anys vuitanta. El concepte del Soul d'Ulls Blaus va fer fortuna per descriure la suavitat de les textures de vellut i llana britànica que abrigaven els hiverns de la Cool Britània. La cosa també va permetre escalfar els estius londinencs i d'altres contrades gràcies a un turmix sonor que encaixaria el Soul sofisticat amb el Pop del moment. Justament fou en aquell context de retrobament escènic i d'hedonisme generacional a tota vela, quan esclata un univers d'artistes, productors, programadors i dispositius de comunicació que elevarien el fenòmen a nivell de masses. Parlem del Soul Blue Eyed. L'espai que la majoria de formacions del Pop vuitanter britànic adobarien amb els seus materials dotats d'elements del Soul sofisticat, hereu del Philly Sound i de les factories Motown, com també del que proporcionarien els clubs de culte del Northern Soul i del revival Mod. En aquesta voragine festiva apareixen i desapareixen noms que ja formen part de l'imaginari col·lectiu de vàries generacions: Level 42, Matt Bianco, The Jam, Curiosity Killed The Cat, Simply Red, Scritti Politti, Swing Out Sister, Carmel, The Blow Monkeys, Sade, Gang of Four i Massive Attack amb Tracy Thorn. Tot embolicat en una secció feta a mida com és el Radio Wonderful de la nostra ràdio.
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris