Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 701

 


Hola Pops!

Reiniciada la prestació en viu i directe del Sounda', ens proposem un programa farcit de records i memorials d'honor dedicats a les històries sonores de Johnny Pacheco i Chick Corea. Dos artistes legendaris, recentment desapareguts, amb arrels llatines i unes marcades vinculacions amb les millors escenes de la música llatina i del Jazz.

A la primera part de la vetllada us trobareu un especial del Vaya! dedicat a glosar la figura de Johnny Pacheco. Un artista de referència de la llatinitat urbana panamericana, via Nova York, via Fania, via Fania Allstars. Justament enguany farà quaranta anys de la seva participació com a batuta principal de la llegendària agrupació de les estrelles de la Fània a Barcelona, en concert memorable al vell Palau d'Esports. De tot i força en parlarem i ho escoltarem aquesta nit.

A la segona part del Sounda', secció Jazz Entre Amics, evocarem la petjada inacabada de Chick Corea damunt de la història del Jazz. Un músic eclèctic, de trajectòria multiplicadora, crossover del Jazz-Rock, freejazzísta, tradicional, innovador, expert en tots els formats, des del Solo Piano fins a les agrupacions elèctriques i acústiques. Carrera descomunal la seva, també, més integrant bandes diverses des de les de Herbie Mann i Miles Davis fins a les celebrades i reconegudes com Return To Forever o incomptables trios i quartets.

Som-hi Pops!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'