SOUNDA'

Hola Pops! Ho diu Ignacio Julià a La Vanguardia: El vinil és la solució. Aquest programa té esperit de vinil. Ens aventurem amb una hipòtesi llençadora: Tard o d'hora aquesta ràdio recuperarà el plat, l'agulla, el braç i obrirà la tapadora del doble giradisc. Temps al temps. De moment ens mantenim en el format digital i en el cedé. El cedé, tot i ser un succedani numèric del so fisic resultant del vinil analògic, almenys té forma, té imatge i el pots tocar. Però les coses estan cantades. La música envassada i tàctil passarà a engreixar l'arxiu del temps, el present és un univers de documents informatitzats i comprimits i, ves per on, el futur presentarà una meravellosa sorpresa: Tornarà l'edat de pedra, l'edat del disc i l'eròtica de treure la roba que embolcalla la música. Aquest programa està dedicat a les botigues de discos, properes, familiars, vives i amenaçades de tancament. Avui ens posem la roba de sindicalistes del disc i ens solidaritzem amb els trebal...

Hola Pops!

Hola pops! Guitarres en dança per una nit de sound system intensiu i arriscat. Un programa que toca cordes i planta la bandera del groove a la banda alta de l’emissora. Avui Sound System acull adquisicions britàniques amb un exercici d’intercanvi generacional en tota regla. Les guitarres venen de molts llocs, els nens venen de Londres i, qui sap, les “nenas” arriben de tots els indrets sonors del planisferi. Intempestius per definició, rasquem les cordes i esperem l’arribada del carter.

Hola Pops! Ja hi tornem a ser. Stereo 2 es posa en marxa amb un començament d'any impregnat de les noves adquisicions nadalenques en matèria discogràfica i artistica. Així doncs, ens proposem facturar tretze comandes sonores en una data senyalada que respon al tretze d'un dimarts. Dies de fred, dies de maldecaps, dies de tensió internacional, dies -també- de clara solidaritat amb totes les victimes innocents que generen els conflictes d'aquests dies. Tretze propostes sonores que porten el llenguatge universal de la música. Disposats a desfer els murs de la barbàrie amb altes dosis de cultura popular, imaginació, presència, pessimisme racional i optimisme vital -del tot consubstancial a la joia de viure en pau-.  Com faria Joe Strummer, al qual recordarem ben aviat en una altra data senyalada, escampem per els altaveus del món el missatge de la cultura sonora i la paraula!

Hola Pops, Avui és trenta de juny de 1980. La calor de l'estiu ens apreta i ens dispara la roba. Acabem de sortir de la plaça de toros Monumental. Ha estat literalment monumental. Hem ballat i hem saltat i hem cantat. Bob Marley i els Wailers han estat colossals. Marley es contorsionava i saltava d'un costat a l'altra de l'escenari. Una formació impecable. Els germans Barrett: Family Man i Carlton. Bunny Livingston Wailer. Tyrone Downie. Alvin Patterson. Junior Marvin. Earl Wya Lindo. Al Anderson. Les I Threes: Miss Rita Marley, Miss Marcia Griffiths i Miss Judy Mowatt. Paraules majors. I els teloners, quins teloners! L'Average White Band, la connexió blanca del funk Made in Scotland. Una nit inoblidable. Una nit Pop. I ara, pessiguem-nos la pell. Han passat vint i vuit anys. Bob Marley va pujar al cel dalt d'un nuvol de Ganja el vint de maig del 1981. Un any després de dir-nos adeu als privilegiats que el vam disfrutar en aquell somni d'una nit d'estiu...

Hola Pops! Dit i fet. Torna el Sound System en format soul, en format pop, en format Norhern Soul. El casino de Wigan va revaloritzar la causa del soul en zones inòspites del nord d'Anglaterra. Una modalitat excepcional de ball i pista. Els DJ's eren col·leccionistes. Les pistes de ball s'escalfaven en uns hiverns ventosos i mullats. Els hiverns de Yorkshire, Lancaster i Lake District propulsaven el jovent a tancar-se dins d'improvisades catedrals del soul discotequer. Wigan, Manchester, Blackpool. Noms de reminiscència futbolística que remeten al soul de provincies. Els anys setanta van ser temps d'esplendor a la pista. Avui punxem des de Wigan i ho fem a la manera pop, a la manera Sound System.

Hola Pops! Tornem a la cita dels dimarts. Sound System escala posicions en el podium de les audiències compromeses. Parlem d'audiències i compromisos. No parlem de mercat i de vendes. Parlem dels paràmetres del nostre treball entusiasta i decidit per una cultura musical expeditiva, sovint espectral i, redundanment, invectiva. Som molts i som pops i les vesprades de dimarts ens fem complices d'aquesta idea. És la idea d'una sonorització inesperada. Una sonoritat que programem amb l'instint compartit d'un equip còmplice i d'un tècnic irònic i eficaç. Dimarts de Sound System. Les estrelles ho anuncien. Premeu l'start i enregistreu el document. No guanyem Grammys. Som part d'un premi que ens va tocar quan vam encetar una vida lligada a la música. No tenim solució.

Hola Pops! Fem dels discos pura memòria i els d'avui ho són. Presentem i representem coses d'ahir i d'abans d'ahir. Les d'ahir ja les tenim. Ja la tenim. La galeta ja la tenim. Yo la tengo . La d'abans d'ahir és cosa fina. Avui punxem un incunable de la Hummingbird. Banda de bandes. Minutos musicales . Transcendència sonora. Record i volcat d'arxiu. Registres del tot diferents en un territori comú basat en la nostra manera de fer i de cuinar. Segell Stereo 2!

Hola pops! Les coses clares. Programa 222. Dos-cents-vint-i-dos. Com la galeta que es demana per aquest número. 222 sounds i el que queda. Llarga dosi de galeta en una nit soul funk. Galetes com els discos. Els discos sempre seran galetes i avui tot concorda en un número rodó com el 222. Arrodonint els números del pop trobem el cas 222. Si Andy Warhol hagués viscut entre nosaltres, ben segur, hauria substituït el pot de sopa Campbell's per un bon assortit del buc insignia de la flota Solsona: la 222. La galeta musical que avui ens recorda el número del pop, just quan toquem la fusta del millor soul i del millor funk. Nit negra, negra nit, nit de 222 revolucions per minut. Benvinguts a la Factory Solsona. Benvinguts a l'edició especial del 222 .

Hola Pops! Robert Gerhard, music català resident a Cambridge, declarava el següent: Aquells que mantenen viva la tradició no són els que es conformen, sinó els que la transformen. Més clar l'aigua. Millor encara, més clar Sound System! Chico Freeman, saxofonista i membre de l'associació de músics per l'adveniment de la creació artística (AACM), ho concretava en tres paraules: Tradició en transició . El vell debat, el debat de sempre, punt de referència del nostre projecte setmanal. Oposar tradició i innovació és una de les estafes intelectuals més rotundes. Separar ambdós conceptes ens pot portar a una distinció arbitrària i temporalitzada de la cultura. Plantar tots els registres damunt d'un mapa imaginari ens pot ajudar a desplaçar les divisions i a visitar les èpoques i els canvis de manera simultània i directa. És el sentit de l'intempestiu. El sentit de la presència i de l'absència combinades, paral·leles i -si cal- desordenades. Un programa, el nostre, q...

Hola Pops! La terra, el vent i el foc entren en colisió i formen un nou estadi sonor que coneixem per Earth Wind & Fire . Avui ens posem la roba de concert i viatgem per un tunel espai-temps que ens porta a un dels millors directes de la black music enregistrada, vinilitzada i posterioment remasteritzada. Earth Wind & Fire eren l'espectacle total. Llum, ball, ritme, electricitat i una total entrega a la causa del funk de multituds. Un funk que enllaçava arestes avellutades amb fletxes incendiàries de bon soul. El so Earth Wind & Fire, portava el sentit de la terra -el ritme i el blues-, l'agilitat del vent -aquelles coreografies adobades de roba impossible- i el missatge del foc -lletres i imatges d'una mitologia desorbitadament encesa-. Pops: avui sou gent soul, gent funk, gent que es despulla per rebre la cruesa de la terra, la lleugeresa del vent i el calor del foc. No us oblideu d'enregistrar el programa. Passeu-lo de pares a fills, d'amics a enemics...

Hola Pops! El nostre nom és dos. Stereo dos. Convé dir les coses pel seu nom i pel seu cognom. Exactament així és com mostra les seves credencials un dels nostres homes d'avui, en Bond, en James Bond. La cursa de presentacions no s'acaba amb l'agent 007. L'altre nom és Crumb, Robert Crumb. Ninotàire excels i músic ocasional. Gent nostra, el Bond i el Crumb, el James i el Robert. Gent pop que dispara, ataca, es defensa, dibuixa, toca el banjo i empaita les mosses. Benvinguts al club dels superherois. Pop a dojo per una nit sonora transfigurada en cel·luloide i comic book.

Hola Pops! Avui toca programa molt pop. Pop popularment cantable i ballable des de l'escala variable de dos artistes de referència inevitable. Rodol·lí pop, gràcia que no falti! Burt Bacharach, orfebreria pop sobrenatural i elegància desbordada. Stevie Winwood, nen prodigi de les tecles i les cordes vocals i guitarreres del pop amb acné. Programa amb classe que vol dir programa amb estil. Estil i més estil, el de dos estrelles creadores, interpretadores, seminals i versionades arreu i sempre. Des dels Carpenters a Los Salvajes, des del Close to You al Gimme Some Lovin', qui més qui menys ha picat -des del garatge a la pista- els fruïts saborosos d'en Burt i l'Steve. De l'Steve i en Burt. Connecteu gravadores!

Hola Pops! Un programa com el d'avui exigeix un exercici de reverència clàssic. Què millor que treure's el barret per saludar Jacques Tati? Tati, el món Tati, el món d'ahir. Toquem les textures del cinema aparenment plàcid i lleuger de Tati i ens trobem un desplegament de línies que ens parlen d'una difícil empresa: la d'un reeiniciar insistenment la modernitat i la d'un no concloure el cercle dels canvis. El món de Tati és una fotografia i una imatge animada que es congela marejada per l'avenç del maquinisme, dels excesos i velocitats d'un projecte civilitzatori totalment desorbitat. Tati diu adeu a les festes de poble justament quan les saluda. Tati beneeix els invents de consum accessible just quan aquests s'escapen de la necessitat primària. Tati, i el seu alter ego Hulot, celebren el món sobre rodes just quan divisen l'esclat del motor i la bojeria turistica de mobilitat extremada. Hulot, i el seu alter ego Tati, festejen l'adveniment de...

Hola Pops! Tecles negres i tecles blanques, dentadura sideral enxufada a la corrent. Pulsió única. Fender Rhodes, piano inimitable, moble pesat i el rei negre dels setantes. El primer Rhodes que va aterrar a Premià de Mar, ho certifiquem, fou el de Victor Amman, teclista de la mítica Orquestra Mirasol, una nit d'hivern de mil nou-cents setanta quatre al centre l'Amistat. Una part del Sound System va ajudar el pianista en el difícil i exigent exercici de carregar-lo damunt l'escenari. De tecles i dentadures passem a cordes vocals. Vocalistes diletants del pop juvenil de la explosiva escena Mod britànica. Avui trobarem moltes veus femenines a la nova secció que estrenem. Avui presentem Baixa Fidelitat, un espai irreal del nostre Sound System.

Hola Pops! La virtut del disc és la seva eternitat. Desapareguts genis i figures, sovint practiquem la vella tradició de la remembrança. Si llistem els excel·lentíssims cadavers de la temporada estival, trobarem noms que marquen les línies del nostre programa: de Jerry "Atlantic" Wexler a Peer Wyboris -bateria incandescent de bars i caves-. Enmig, recordem a Hiram Bullock, session man de campionat, i els que avui passem per la graella del record: Norman Whitfield, productor i alma mater dels Temptations i, un de la casa, Isaac Hayes, home encadenat, facturador de bandes sonores, Moises Negre, de veu inimitable i simfonitzador del soul de Memphis. Bon paquet de soul. Un programa amb crespó negre, música negra i tota la dimensió cromàtica de les músiques universals.

Hola Pops! Funcionem per agencements. Ens expliquem. Estirem un fil i tenim una xarxa. Dibuixem un cim i obtenim un mapa. Anem a l'arrel i ens surt un rizoma. Escoltem versions i trobem els origens. Alterem la versió i aquesta ja és origen. Perdem la noció del temps i despleguem el mapa. El nostre mapa és sonor. Niño Josele, John McLaughlin i Bill Evans són tres punts del mapa, no tenen edat, viuen dispersos, els acollim i en fem programa, instantània i rotunda captació intempestiva. Saludem tecles i cordes i les rebem el mateix dia. Els tres tenen la mateixa edat. L'edat dels mapes, dels nexes, dels agencements. L'edat del peix pop és la que no té data ni origen, doncs tots som pops i ballem arquitectura.

Hola Pops! Stereo2 es cosa de dos i també de tres. Els homes pop es subdivideixen en els dos dels microfons i un tercer, Xavi Traïd, qui us parla, encadenat als serveis infinits de la causa stereofònica. Nit de transició la que porten els stereofònics absents confinats a sortides esportives i viatges transalpins. Res atura el sistema quan aquest és sonor i porta els materials que -degudament envassats- us oferim. Una temporada amb canvis. Temps de redundant sistema i de stereofònica travessa. Benvinguts a la trama dels pops i dels peixos pops.

HOLA POPS: la nació del terror i de les ungles punxegudes, la pàtria dels vampirs i el país dels ensurts. Aquesta és la divisa del nostre retorn al futur, marejats per la perdiu de l'agulla punxavinils i la daga punxacors. Vivim a contrapel del que plou i col·leccionem nerdisme per augmentar el nostre capital simbòlic fet de paper, plàstic, tinta i ones herzianes. Això és sound system i declarem oberta la temporada, l'abisme del retorn i l'obertura en canal del pastís de la Diada d'on hi extreurem sucoses racions de sang i teranyina remenades en una sort de truita sideral. (comencem la temporada amb la novetat de que els anuncis aniran acompanyats del "Hola Pops" corresponent. Col·leccionistes, no us talleu)